Durant la segona meitat del segle XIX, malgrat que Reus era una ciutat on hi bullien les idees, en l’àmbit de les arts, com a la resta de Catalunya, hi van perviure fortament arrelats els llenguatges lligats a l’academicisme, amb un context poc permeable a la introdució de nous relats artísitics.

L’aprenantatge de les tècniques artístiques a la ciutat tenia un curt recorregut. Aquells que ja mostraven certes capacitats podien pràcticar el dibuix assistint a l’Escola de Dibuix que l’Ajuntament de Reus va crear el 1848, o en acadèmies particulars com la d’Antoni Verdaguer. Però si joves com Marià Fortuny (1838-1874), Josep Tapiró (1836-1913) , Joan Roig i Solé (1835-1918), Baldomer Galofre (1846-1902), o Josep Llovera (1846-1896), volien iniciar-se en les tècniques pictòriques, havien de recórrer a les acadèmies privades, entre les qual destacava la de Domènec Soberano, comercial de vins i pintor afeccionat.

Activitat inclosa en els actes del Dia Internacional dels Museus DIM 24