El calendari festiu de Reus s’inicia amb l’arribada dels patges reials que acampen a la ciutat per preparar l’arribada dels Reis d’Orient, el dia 5 de gener. Arriben en avioneta i van a la ciutat amb carruatge i recorren els carrers llançant caramels a la cavalcada, encapçalada per l’estel. 
A final de gener se celebra l’antiga festa de Sant Sebastià, antic patró de la ciutat, el dia 20 de gener se celebra amb un ball a la plaça del Castell.

Del Dijous Gras al Dimecres de Cendra se celebra el Carnaval, amb el pregó, les rues, els balls i les cercaviles i l’enterrament del Rei Carnestoltes.

El primer diumenge del març se celebren els tres tombs, en honor a sant Antoni Abat, patró dels animals i dels traginers. Els carruatges i els animals fan un recorregut pel tomb de ravals, es beneeixen a la plaça de la Sang.

Just acabat el Carnaval, comença el període de Quaresma,  un període de set setmanes que comença el Dimecres de Cendra i es caracteritza per un període d’austeritat i l’abstinència. Un cop per setmana, en un espectacle d’animació, se li talla una cama a la Vella Quaresma, una vella de set cames representada amb un bacallà, verdures i arengades.

La setmana Santa, del Diumenge de Rams al dilluns de Pasqua, es caracteritza per les professons i els actes litúrgics. A Reus destaca la processó del Silenci i del Sant Enterrament, les Tres Gràcies, el pas de la cadena dels Armats i la Coronació del Senyor per la seva riquesa patrimonial.

Per Sant Jordi, el 23 d’abril les llibreries, les floristeries i el teixit associatiu es troben a la plaça del Mercadal per celebrar la Diada del patró de Catalunya. Entre altres actes, destaquen les sardanes, els castells i l’encesa del Drac i la Víbria.

La festivitat de corpus és costum menjar coca amb cireres, veure l’ou com balla a l’atri de Sant Sebastià, les ballades dels gegants i la Mulassa i la processó.

La Festa Major de Sant Pere se celebra del 24 al 29 de juny. Els principals actes són les Completes, un acte litúrgic on es fa la cerimònia de les tres claus per treure el bust reliquiari de Sant Pere de l’arca. L’endemà, després de la processó i de l’última tronada es desa la imatge fins l’any vinent.

Les tronades, les ballades, el seguici i les revetlles són els principals actes de la Festa Major. El seguici compost pel bestiari, els nanos, els gegants, les danses i els castells és un dels més extensos del país i precedeix la processó del dia 29.  

Al setembre celebrem la Diada Nacional de Catalunya l’onze de setembre a la plaça del Baluard amb homenatges, castells i danses.

A final de mes, del 21 al 25 de setembre se celebren les festes de la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de la ciutat. Els Guardons de la ciutat donen el tret de sortida als actes lúdics, que culminen amb el rosari de torxes, la baixada del seguici al santuari, el ball solemne de l`Àliga, la baixada i la carretillada del Ball de Diables.

Les Solemnitats de la Mare de Déu de Misericòrdia són festes extraordinàries que es celebren com a acció de gràcies per algun bé obtingut (la fi d’una pandèmia, d’una guerra, o una sequera), com a celebració dels centenaris de l’aparició o per l’aniversari de la coronació de la imatge de la Mare de Déu, cada 25 anys des de 1904. L’acte central és el trasllat de la imatge des del Santuari fins a la Prioral i la seva tornada. L’acompanya la Vint-i-quatrena amb la carrossa de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia i la carrossa amb la imatge de la Mare de Déu.

Per Tots Sants és costum rifar panellets, el toc de campanes de difunts, conegut com a «Pa i nous», coure castanyes i moniatos.

El solstici d’hivern dona l’inici a l’hivern i la plaça del Mercadal s’omple de paradetes amb productes nadalencs i s’escenifiquen els retaules vivents. El dia 21 de desembre, durant el solstici, es veu el sol passar entremig dels finestrals del campanar. L’últim dia de l’any surt al carrer l’home dels Nassos. S’acomiada l’any amb les dotze campanades a la plaça del Mercadal, brindant i celebrant l’arribada de l’any nou.