El flamenc com un tot on anar a buscar i rebuscar l’essència del cant
i del gaudi compartit, això és el que ha anat a buscar la cantaora
barcelonina Anna Colom (1985) amb el seu darrer disc Cayana
(2023). Les influències que han fet que el flamenc fos un gènere
de cap a peus són el motiu de la recerca de l’artista que es passeja
amb la veu pels fandangos de Veracruz a Huelva, per la guajira i
el cabal, per la zambra argentina, la samba brasilera, el candombe
uruguaià o la soleá. Tal com diu ella mateixa: “Cayana es història de
la música explicada a través de la música.”
Llicenciada a l’ESMUC, Colom s’ha bregat en tablaos i teatres de tot
l’Estat, també ha portat el seu repertori per tota mena de països,
d’Estats Units a la Xina passant per Nova Zelanda, l’Amèrica del Sud
o Suïssa. A part de la seva trajectòria en solitari, la catalana també
ha col·laborat amb nombrosos artistes com Sílvia Pérez Cruz, Las
Migas, Juan Gómez Chicuelo, Rafael Lechowski o La Tana. No és so-
brer comentar que també formava part del cor que Rosalía lluïa als
directes d’El Mal Querer. Experiències totes elles que han enriquit un
talent natural per emocionar i rememorar vides i tonades passades.