Nou espai digital del CIMIR per consultar el seu fons cinematogràfic
El Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR) fa un pas endavant en la preservació i difusió del patrimoni visual de Reus amb la incorporació d’una nova eina que permet consultar el seu fons cinematogràfic. Fins ara, els usuaris podien accedir al fons fotogràfic a través del web del Museu de Reus, però a partir del dimecres 20 de novembre, també podran explorar un ampli arxiu de pel·lícules, un testimoni únic de la història local.
El nou cercador permetrà consultar més de 2.700 filmacions de les 5.000 que integren el fons del CIMIR, procedents de 100 col·leccions diferents. Entre els materials destacats hi ha «El carnaval de Reus de 1908» (registre 1.229), la filmació més antiga conservada a la ciutat, i moments emblemàtics com els avenços mèdics impulsats pel doctor Frías a l’Institut de Puericultura (registre 649), com era la Plaça Llibertat el 1950 (registre 101), el pantà de Riudecanyes (registre 1.634), l’arribada del fèretre del General Prim a Reus el 1971 (registre 550), la Setmana Santa dels anys 80 (registre 463) i una llarga llista de filmacions que recullen les festes majors, processons, casaments i la vida familiar de molts reusencs.
Reus compta, a més, amb una rica tradició cinematogràfica que transcendeix les filmacions familiars. La ciutat ha estat un referent del cinema amateur, impulsat especialment per la Secció de Cinema del Reus Deportiu. Aquesta secció va ser un motor cultural des del 1959, organitzant esdeveniments com el Concurs Provincial de Cinema Amateur i els Premis Ciutat de Reus, que van atreure cineastes d’arreu. Entre altres fites, s’hi celebraren gales cinematogràfiques, cursets sobre cinema amateur i trobades de cineastes, mantenint viva l’activitat fins al 1978 amb l’organització del I Concurs Provincial del Rotlle.
Entre les amateurs, en trobem de caràcter documental sobre la Setmana Santa de 1959 de Josep Maria Mitjà Martí (registre 2.106), la IV Fira de Mostres de l’any 1960 de Josep Batista Adell (registre 724) o Sant Bernat Calvó de Rafel Saludes Rams (registre 1.766). I entre les de ficció en destaquen «Paraguas» de Francesc Jané Badia (registre 1.055), «Per què» de Jordi Vall Cirè (registre 1.768), o «La feria y yo», de Lluís Ripoll Querol (registre 1.353), entre d’altres.
La cinemateca en xifres:
• 80 fons i autors
• 2700 filmacions
• més de 2 TB de dades
• més de 210 hores de filmacions
Amb aquesta nova eina, el CIMIR no només fa accessible un llegat audiovisual excepcional, sinó que també posa en valor la tradició cinematogràfica de Reus, un testimoni del seu dinamisme cultural al llarg de les dècades.
Troballa important del Museu de Reus: Un tresor en moviment
El Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus ha aconseguit una fita notable en la seva tasca de conservació del patrimoni audiovisual: la recuperació d’una filmació de gairebé 100 anys d’antiguitat que demostra la importància de les pel·lícules per documentar el passat.
Després de diverses gestions per part dels tècnics del Museu de Reus, s’ha adquirit una bobina de 16 mm que conté imatges de la sortida de la missa major a la Prioral de Sant Pere, datades el 2 de juny de 1929. Aquesta pel·lícula, de 3 minuts i 37 segons de durada, ofereix un retrat viu i detallat de la societat de l’època, mostrant una àmplia varietat de persones: des de les classes més adinerades fins a les més humils, famílies, grups de noies, nens o militars.
La filmació es va realitzar des de la cantonada del carrer de la Font i capta la façana del temple així com una part del carrer per on circulen alguns cotxes entre els vianants. Més enllà del valor històric de la vestimenta, les imatges ofereixen detalls curiosos com un nen venent diaris i una nena amb una nina a les mans. El vídeo finalitza amb unes persones assegudes al que sembla un bar, amb sifons a sobre de la taula.
L’autor d’aquesta valuosa filmació és Plácido Gilabert, segons consta anotat a la caixa original en la qual s’ha conservat la bobina. Les imatges mostren amb gran claredat la manera de vestir de les senyores, les noies, els nens i nenes, així com alguns treballadors, militars amb uniforme i guàrdia civils amb el tricorni.
També s’aprecien les diferències en les modes entre els més joves i les persones més grans, des de les dones amb mantellina negra fins als típics barrets dels anys 20. Aquestes imatges reflecteixen, a més, les diferències econòmiques entre les classes socials, revelant com vestien els més rics i poderosos en comparació amb les classes més populars.
Aquesta troballa és una demostració més de la rellevància de les imatges per comprendre i documentar la nostra història, proporcionant una finestra única al passat que enriqueix el nostre coneixement del patrimoni cultural i social de Reus.
