El franquisme va prohibir el carnaval ben aviat. La festa representava l'antítesi dels valors que volia imposar el nou règim: transgressió de l'ordre establert, ocultació de la personalitat, sàtira i crítica social... i un relaxament moral, amb els balls de disfresses com a primer exponent, absolutament inacceptable per al nacionalcatolicisme.

Malgrat les prohibicions sobre el ball i les disfresses, la festa va perviure a partir de costums anteriors que el poder no relacionava directament amb el Carnaval, el canvi de nom a Fiestas de invierno o la realització de balls que, de forma més o menys discreta i amb restriccions pel que fa a les màscares, es van anar consolidant a partir de finals de la dècada de 1940.

L’estudi de la celebració del Carnaval a Reus –i a d’altres poblacions properes– durant el franquisme ens mostra com les necessitats vitals de les persones –el ball com a espai de relació i festeig, n’és una– superen les restriccions d’un règim autoritari, entre Ies imposicions dictades des de dalt i el relaxament d’aquells que les han d’aplicar a nivell local.

L'activitat forma part del programa d'activitats del Museu de Reus vinculades a l'exposició Deprés de la guerra. La vida quotidiana sota el franquisme.