Blocs de marbre extrets d’una pedrera de Grècia viatgen en vaixell cap a la Xina per ser convertits en escultures i columnes d’estil grec per decorar les cases dels xinesos més ostentosos. Després, el marbre sobrant es transforma en petits souvenirs fets a la Xina que són enviats de tornada a Grècia per ser venuts als turistes xinesos. Aquest viatge d’anada i tornada del és una clara i irònica mostra de l’absurditat de la globalització actual.
Les relacions comercials entre la Xina i Grècia van en auge. Un advocat xipriota explota aquestes relacions a través de les seves filles bessones, la Marianna i a Sofia, vestides amb roba hel·lènica i amb un somriure i un xinès perfectes. Atenen els nous rics xinesos i es dediquen a portar inversors i turistes xinesos a Grècia per negociar acords entre empreses i fomentar la cultura grega en el país oriental.
La Xina s’ha convertit en el mercat més important del món de la pedra. Hi ha desenes de fàbriques on els treballadors processen el marbre i altres tipus de pedres per fer rèpliques de monuments i escultures famoses que els ciutadans més adinerats posaran a casa seva com a símbol d’estatus.
Un altre escultor, francès, fa edificis sencers de pedra. Solia treballar als Estats Units d’Amèrica, però a la localitat xinesa de Guangzhou, centre neuràlgic de les fàbriques de pedra, li és molt més rendible: no hi ha restriccions sindicals ni mesures de seguretat tan restrictives.
El marbre sobrant de les grans escultures es porta a les fàbriques de souvenirs, on veiem infants treballant. Mà d’obra barata i ben lluny de les mesures de seguretat desitjables. Una nena de deu anys diu que no té por de la pols, tot i la tos que li provoca, i només es preocupa per quants imants de nevera podrà pintar avui. Aquests imants arribaran a les ciutats europees, i els turistes xinesos els compraran també a Atenes, d’on va sortir el bloc de marbre.
La pel·lícula és també un viatge visual increïble. Primers plans hipnòtics de com es treballa la pedra. Plans kitsch formats per centenars de souvenirs iguals. Escultures que semblen buscar el seu lloc al món, mostrant l’estranyesa d’aquest sistema econòmic global. Tot envoltat d’un humor absurd i incòmode que plana tota l’estona a la pantalla. Una cinta que té diverses capes i que aconsegueix captar l’atenció de l’espectador que, al llarg de l’hora quaranta que dura el documental, tampoc té gaire clar a què s’està enfrontant. Al final, haurà de pair totes aquestes imatges per mirar d’entendre què li acaben d’explicar.
El cineasta Sean Wang construeix doncs una epopeia amb un poder visual aclaparador. Un viatge al·lucinant per la ruta del marbre, curiós i revelador. Una reflexió sobre l’autenticitat, la tradició, les relacions internacionals i l’absurditat de l’economia global.

Fitxa tècnica

Guió i direcció: Sean Wang
Direcció de fotografia: Xiao Xiao, Carles Muñoz Gómez-Quintero, Sean Wang
Edició: Tao Gu, Claudio Hughes
Disseny de so: Jeroen Goeijers
Música: Jeroen Goeijers, Soviet Pop
Etalonatge: Fu Shu
Producció: Jia Zhao, Zijian Wang
Coproducció: Valérie Montmartin, Rea Apostolides
Postproducció: Blackfin Production, Dòng Studio, Feverfilm, Hamsound Studio
Drets internacionals: Rediance
Distribució: DocsBarcelona Distribution